Archivo del Autor: CNT Elx
INSUMISO ELECTORAL CNT ALBAIDA
Acte de insubmissió a la mesa electoral del 24 de Maig d’un membre de CNT-Vall d’Albaida
Un company d’aquest sindicat de la CNT-Vall d’Albaida, va ser elegit com a president d’aquest circ electoral per al 24 de maig i, per qüestió de principis i amb les ganes de ser conseqüent amb el que un mateix creu, ha decidit no participar, enviant dins del termini de 7 dies després de rebre la notificació una resposta amb els motius pels quals no vol assistir. Bé, la resposta ha estat amb la negativa i baix amenaça de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos.
Si ens parem a pensar, en la que està caient i amb tanta gent a l’atur i que creu en aquest sistema, sense cap prestació econòmica i que li agradadria participar com a president o membre de la mesa electoral. Per què una convicció política no és suficient per a no participar? Obligant anar en contra de la seua pròpia voluntat i baix amenaces. Doncs sols ens queda la DESOBEDIÈNCIA.
Per tant ací deixem la carta del nostre company a la Junta Electoral de Zona, on compartim els motius i les argumentacions per la qual ha decidit no participar en la mesa electoral:
A la Junta Electoral de Zona, Jutjats d’Ontinyent.
Fa uns dies vaig rebre la notificació per la qual se m’informa que forme part, com a president, de la mesa electoral 01 002 U, situada al Centre Cultural “Passarel·la” Sala A (Part esquerra) d’Albaida. Segons el document i el manual que s’adjunta, he de comparèixer el 24 de Maig, amb motiu de les eleccions municipals i autonòmiques del 2015. Tot açò amb l’amenaça de “pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos” si decidisc no presentar-me.
No obstant açò, també s’obri un període per poder al·legar i exposar els motius que impedeixen l’acceptació del càrrec que a continuació expose: No vull declarar-me com a objector de consciència, ni res per l’estil, ja que ho veig molt més senzill, això vol dir, que em declare ideològicament com anarquista, per tant, per qüestió de principis dec de ser conseqüent amb les meues finalitats. La meua intenció no és una altra que dirigir-me de persona a persona; és a dir, de igual a igual a qui llig aquest document i, així, poder explicar-los els motius que em porten a prendre tal decisió. Per descomptat, espere que els tinguen en compte a l’hora de decidir la seua resposta.
Podria enumerar els motius que em porten a obrar d’aquesta manera, per a que ho pugueu entendre millor, no quedar-se amb un “-ista”, o amb una etiqueta solta. La llista podria ser molt llarga, però crec que no dec de deixar d’exposar algunes per les quals no vull participar: La desviació de diners públics a finalitats privades, la desigualtat social, les ingents quantitats d’euros a la repressió i la mort, la manera executiva i individualista d’afrontar tant els problemes socials com les resolucions que afecten a la nostres vides en general des de les administracions, totalment llunyanes de la realitat social del dia a dia, sense donar opció d’afrontar-ho de manera col·lectiva, entre tots i totes, privant-nos de la nostra responsabilitat i de l’apoderament mutu per reconduir les nostres vides, tant en lo social, lo laboral i econòmic. Així mateix, la corrupció del sistema no afecta als seus accidents, sinó a la seua mateixa; és a dir, és intrínseca a ell.
El meu concepte de democràcia, pot ser, sone molt utòpic o pot ser que no es prenga amb la serietat que mereix, però jo crec amb la democràcia directa, federativa i assembleària, no amb aquesta democràcia que en realitat és un sistema parlamentari i presidencialista, on obliga a delegar la nostra responsabilitat en uns pocs, que com ja dic, no tenen res a vorer ni amb nosaltres (la gent d’apeu), ni amb la nostra realitat social, i a la vista està, que prenen decisions a les nostres esquenes on afavoreixen abans als bancs i a la persistència d’aquest règim econòmic i de consum anomenat capitalisme, que a les persones. Per tant és molt més injust del que s’imaginem.
Enfront de les eleccions promogudes per l’Estat, propose l’autogestió i el assemblearisme, la presa de decisions per consens que promou la reflexió en comú i el mutu esclariment, que sense el qual no pot existir tal democràcia. Solament així, podrem fer front al desinterès i l’apatia pel públic que caracteritza a un sistema que coacciona a la gent perquè forme part de les seues taules electorals. Finalment, volguera aclarir breument algunes coses. No pretenc cercar paranys ni trucs que m’eximisquen d’acatar aquesta ordre; per descomptat, tampoc tinc la intenció de causar cap trastorn a qui decidisca votar. És un simple acte de denúncia d’una situació injusta i, com a tal, camina per la mateixa senda que van transitar i transitaran aquells que van prendre decisions similars i aquells que ho faran en el futur. És una simple decisió que em fa rebutjar participar en allò que asfixia algunes de les expressions més privades i profundes de la meua humanitat: la meua consciència i la meua llibertat.
Amb la intenció que tinguem en compte les meues consideracions, els demane, insistisc que d’igual a igual, que REVOQUEN el meu nomenament com a president de la mesa electoral 01 002 U.
Espere la seua resposta. Atentament i amb afecte, VST.
Per a que així conste, ho signe a Albaida el 5-5-2015.
Més noticies relacionades:
24 MAYO: NO NOS VOTES, ORGANIZATE Y LUCHA, NADIE LO HARA POR TI.
LOS ANARQUISTAS NI VOTAMOS NI NOS CREEMOS SUS MENTIRAS
NO A LA FARSA ELECTORAL. RESISTE, ORGANIZATE Y LUCHA!
El día 24 de mayo hay elecciones de nuevo.
Esta vez toca elegir alcaldes y, en buena parte del Estado español, también presidentes de comunidad.
Los partidos políticos y las instituciones nos dicen que es tiempo de elegir a nuestros gobernantes, a quienes nos representarán durante cuatro años, a quienes dicen harán de solventar nuestros problemas su quehacer diario…Pero no les cree nadie.
El pueblo sabe que la política está podrida: corrupción, privilegios, falta de honestidad… Nadie se cree ya el cuento de que en democracia manda el pueblo porque sabemos que, gobierne quien gobierne, siempre mandarán los mismos.
Es el poder del dinero quien ha diseñado el tablero y puesto las reglas.
Mientras sigamos jugando a su maldito juego, nada podrá cambiar. De poco vale esperar cambios profundos metiendo sangre nueva en las instituciones. Hay una vieja verdad que a cada tanto reverdece: el poder corrompe a quien lo ostenta.
Precisamente por eso, no podemos aspirar a transformar la sociedad desde los parlamentos, ni siquiera en el ámbito municipal; nosotros y nosotras, las gentes de CNT, pensamos que no se puede construir un mundo nuevo, más libre e igualitario, utilizando las herramientas que nos dieron los amos.
Es tiempo de tomar la vida en nuestras manos y dejar de confiar en políticos, mesías y supuestos benefactores.
Los trabajadores y trabajadoras, el pueblo, no podemos seguir esperando. De nada vale criticar a los políticos si luego, a la hora de la verdad, se acude a las urnas y nos quedamos de brazos cruzados.
Nuestra pasividad está legitimando el robo, el abuso de los que más tienen, la angustiante falta de libertad. Hay que lanzarse decididamente a la conquista de una nueva sociedad donde, por encima de todo, prime la justicia social, donde la economía esté al servicio del pueblo (y no al revés).
Tampoco basta con salir a la calle puntualmente. Día a día tenemos que ser más los que hemos dicho basta, las que hemos decidido organizarnos en los barrios, en las fábricas y empresas, los que hemos decidido no volver a confiar en sus palabras.
Tenemos razones de sobra para dejar de obedecer sus normas. Nos quieren atados de pies y manos; así que, antes que nada, dejemos de acatar el dictado de los que quieren dominarnos: que no votar signifique hacernos responsables de nuestros propios problemas, que no votar sea un ejemplo de que hemos apostado por cambiar la sociedad desde la base y entre iguales.
También hay motivos para la esperanza.
Los años de crisis económica han hecho que miles de personas levanten la cabeza para buscar ayuda entre los suyos. Cada vez hay más gente organizada, luchando en multitud de espacios, para ponerle freno a este desastre permanente llamado capitalismo. Se cuentan por miles las victorias invisibles de los de abajo.
Cada desahucio parado, cada huelga ganada, cada derecho laboral que hacemos valer, cada vez que nos organizamos para no dejarnos pisotear, estamos demostrando que no necesitamos a los políticos para resolver nuestros problemas y que la solidaridad funciona.
Pero no basta con eso. Debemos ser capaces de tomar las decisiones en común, sin que nadie tenga el privilegio de representarnos permanentemente; confiemos pues, antes que nada, en nuestra capacidad para luchar al margen de líderes políticos y liberados sindicales.
Es tiempo de hacer frente a los que mandan empezando por abajo. Hay que seguir construyendo: en cada plaza, en cada barrio, en cada pueblo, en cada centro de enseñanza, en cada fábrica, no perdamos el tiempo eligiendo a los que, una y otra vez, nos volverán a traicionar, y vamos a juntarnos para defender nuestros derechos, hacer valer nuestra manera más libre e igualitaria de ver el mundo y avanzar en la conquista de una nueva sociedad que nazca de las ruinas de este sistema criminal que pretende arrebatarnos el futuro y la esperanza.
Los trabajadores y trabajadoras de la CNT lo tenemos claro: no se trata de votar para cambiar de amo ni de confiar nuestros problemas a ningún político o liberado sindical de turno, se trata, más bien, de enfrentar el reto de luchar por lo que es nuestro sin delegar en nadie, organizando nuestro esfuerzo y nuestras ganas de vivir de otra manera, en un mundo más libre y justo.
Por eso mismo, el 24 de mayo:
¡¡Nosotras No Votamos!!.
Anarcosindicalismo: 365 días de lucha, 365 días construyendo autogestión.
¿Quieres cultura, libertad, igualdad, justicia?
Pues ve y conquístalas, no quieras que otros vengan a dártelas.
Ricardo MELLA
CNT ELCHE
CHARLA PRESENTACION DE EL DÁTIL MONEDA SOCIAL DE ELX A CARGO DE LA COOPERATIVA EL SACRE
Viernes 22 de mayo de 2015 a las 20 h
En local de CNT-Elx C/Sant Roc, 7 (Elx)
En la comarca del Baix Vinalopó y en algunas vecinas existen personas y proyectos económicos colectivos con vocación de que el sistema económico evolucione hacia formas más cooperativas y autogestionarias, basadas en el apoyo mutuo y no en el trabajo asalariado y la acumulación. Desde la Cooperativa El Sacre, y con ayuda de algunas de estas personas, hemos puesto en marcha el Dàtil Moneda Social d’Elx con la intención de que se convierta rápidamente en una herramienta que vertebre nuestros intercambios económicos y que fortalezca el tejido social local.







