Sin subvenciones ni liberados
Este martes 24 de enero volveremos a concentrarnos por la paz y la salida negociada a la guerra de Ucrania.
Será en la Plaça i Baix d’Elx, a las 19’00 horas.
Además de CNT Elx y Tortuga, también convoca Margalló-Ecologistes en Acció.
Aprovecharemos también para recordar otra guerra silenciada: la de Yemen.
Recordamos que esta convocatoria se realiza también cada mes en Novelda, Archena, Murcia y Cartagena.
Os esperamos.
Siempre me han dicho que con el tiempo las personas se vuelven más conservadoras, que toda mi rebeldía se iría mitigando conforme fuese creciendo, como si ese fuera el sentido de la propia vida.
Pero, en mi caso, el tiempo ha acabado quitando la razón a toda esa panda de aburridos, acomodados, dóciles, conformistas y arrogantes charlatanes.
El tiempo, con la experiencia que conlleva, lo único que ha conseguido es convencerme cada vez más de la necesidad de las ideas libertarias y enseñarme la coherencia, la realidad y la utilidad palpable del anarquismo en la vida cotidiana.
Y cuanto más vivo y más conozco, con todo el espíritu crítico que siempre me ha acompañado, con mayor claridad lo veo.
Lucio Urtubia Jiménez
Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté 30.03.15 – 05.01.60
De ben jove s’afilia al sindicat d’oficis varis de la Confederació Nacional del Treball. I s’organitza amb els seus germans i amics en el grup d’acció anarquista; «Els Novells», dins de la Federació Anarquista Ibérica, on realitzen diverses accions de suport i financiació a les lluites obreres.
Antimilitarista de sempre és va negar a complir el servei militar obligatori.
Quan els militars feixistes donen el colp d’estat s’uneix als «Aguiluchos de la Fai» lluitant al front d’Aragó.
En eixe front te unes desavenencies amb un comissari polític per no facilitar armes a la seua columna i escapa a Barcelona on seguix lluitant al front català fins que els comunistes el troben i el fan presoner. Aconsegueix escapar i acaba lluitant a la 26 Divisió (abans Columna Durruti).
Creua la frontera francesa i acaba al camp d’internament de Vernet d’Ariege.
Alliberat el camp i el Quico lliure comença una sèrie d’incursions guerrilleres a l’estat espanyol des de l’any 1944 fins al 1960.
Clar exponent de la guerrilla urbana antifranquista. Contemporani del Facerias, Massana i Capdevila.
Un dels seus col·laboradors va ser el propi Lucio Urtubia que el va acollir varies vegades a sa casa.
Setze anys de lluita guerrillera
El 17 de Decembre del 1959 va fer la seua última incursió per alliberar a un company seu. Varen ser vora dos setmanes de lluita contra el somaten i la guàrdia civil.
Malferit i tras un tiroteig va caure mort el 5 de gener de 1960. Tenia 44 anys.
¡CAPITAL BANDOLER, ESTAT TERRORISTA! ¡MAI ÉS RENDIRÀ LA RESISTÈNCIA ANARQUISTA!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Sabat%C3%A9_Llopart
